SEMIFINAL LLIGA VALENCIANA

Air teníem el partit de semifinals de la Lliga Valenciana contra el Basket Silla, en el seu camp, realment no era el millor dia per anar a jugar, el dia anterior en el entrene un dels nostre jugadors importants este any, Fede, es va lesionar al turmell, el que va fer que això, i la baixa també de Adrian Espiño, per estar treballant a les Illes Balears i la de Antoni Molina que no podia vindre per estudis, fa que anem amb 8 jugadors a jugar una semifinal.  I jugar una semifinal en la categoria autonòmica, no es una tonteria, hi ha nivell, hi ha intensitat i tots els jugadors han de emplearse molt per poder arribar a guanyar un partit, en esta categoria ningú regala res…. T’ho has de guanyar.

El començament de partit no es massa bo per a nosaltres, però ens refem, amb un quinteto titular format per Ruben Bellon, Carles Oltra, MAnel Garcia, Victor Vidal i Franki Tomas,  tots ells ho intenten i podem arribar a perdre el primer quart per 12-11.

El segon quart es el debut de Adrian Cea, Victor es carrega massa pronte de personals  però en este quart domen la millor imatge que pugem tindre, aconseguim un bon parcial i tenim al equip rival entre les cordes, i quasi arriben a trencar el partit, però varis falls nostres en atacs fàcils en els que no arribem a anotar fan que ells s’apropen en el marcador, ja que en el últim minut ens fan sis punts seguits, el últim fora de temps encara que el àrbitre el dona com a bo (el el vídeo vist es confirma que esta fora de temps), el resultat de este quart es de 12-15.

En el tercer quart tenim la incorporació de Juanvi Salamanca, que per problemes tècnics no havia pogut jugar els dos primers quart, això ens dona un poc mes de vida, però el equip del Silla comença a dissimular faltes inexistents que el àrbitre no sanciona amb tècniques, ben descarada es una en la que Carles Oltra fa un revers i el jugador que el defèn es tira a terra amb la ma a la cara simulant una falta, (falta que no existeix i que el àrbitre no sanciona), esta es una tònica desde este moment fins el final del partit.

Fer constar que este tercer quart dura segons el reglament 10 minuts però crec que es va acabar abans, el resultat de este quart es de 10-6.

Arranca el últim quart amb un 34-32 i amb els nostre jugadors ja molt cansats però així i tot la lluita per cada baló es constant, augmentem la intensitat defensiva nostra, però en el atac perdem  el baló massa fàcilment, el que fa que tinguem que ser mes intensos encara en defensa, la agressivitat dels jugadors del Silla, i la poca gana de pitar del àrbitre fan que ens coste molt entrar en joc, no podem desplegar tot el nostre joc, i tenim moltes errades, arribem als últims segons amb el partit empatat i amb la posesio per poder guanyar, però el baló, quant no vol entar no entra i un tir fàcil de Victor es queda fora del aro per poquet, arriba l’hora de la prorroga, el resultat de este quart es de 8-10. I el del partit de 42-42.

Comença la prorroga, en la que no tenim ja a Juanvi Salamanca, 4 punts al cap demostren la agressivitat del equip contrari, permissivitat arbitral, (tenia gana de tornar a casa el home), estem fins el final en el partit, però com en els dos quarts anteriors les nostres errades ens condemnen i no podem guanyar un partit que si tot haguera estat normal i amb tots els nostres jugadors estic segur que el resultat seria un altre.

Resultat final 52-47 el somni de la Lliga Valenciana s’ha acabat.

En acabar el partit vaig rebre massa missatges de jugadors nostres dient que “si la culpa es meua” que “es que he fallat els tirs lliures”, que “he fallat la ultima canasta”, que “no he estat en el partit”, que “no he aportat res”, vull dir-los a tots que som un EQUIP i que com a tal EQUIP perdem i guanyen tots junts, com sempre dic jo “la victòria es per al jugador i la derrota per al entrenador”, no puc posar-vos cap però….., si vam fallar, vam fallar coses que no podem fallar, però la lluita, la entrega, el pundonor que tots i dic TOTS vareu posar em val i crec que tant el vostre entrenador com tota la gent que va vindre a vorem-nos jugar, (sobre tot la gent que va vindre) van tornar a casa dient que vos havia vist lluitar com mai ho havien vist, i que pese a la derrota tots anaven contents perquè han vist que hi ha EQUIP i que el EQUIP esta unit, i ha de unir-se mes davant les adversitats.

Un partit no pot fer que els jugadors i el entrenador baixen els braços, que va, ha de servir per aprendre, aprendre a perdre, pensar perquè hem perdut, on em fallat, que em fet malament, tenim el vídeo, tenim tots els vídeos, i pese a que no podem fer sessions de vídeo tots saben on estan els falls, així que mireu el vídeo, penseu on esta el fallo i intentem corregir-los.

Ara ve la lliga, eixa si es important, i tenim el nivell molt alt, hem de intentar aconseguir el que vam aconseguir  el any passat, ànim xicots.

Voldria donar les gracies a una persona que ha estat en tots els partits i no ha disposat quasi ningun minut, però ha sigut molt important Paco Sempere, tenia fitxa de jugador però no ha jugat, encara que el tindre lo darrera en la banqueta exercint de segon entrenador ha estat mol positiu, Paco perdona per no traure’t…….

També voldria donar les gracies a la gent del Oliva que va vindre a vorer el partit a Silla, desplaçant-se desde Valencia, Oliva, o Bellreguard, per moments ens vam sentir com a casa, ens van animar fins el últims segon i això fa que els jugador ho donen tot. GRACIES sou la millor afició del mon.