Cap de setmana al més pur estil NBA, com li agrada a alguns,
teníem dos partits: el primer de lliga contra Campello (ajornat en el seu dia per
fer-los un favor) i el partit que ens pertocava contra el Dénia.
Si anem cronològicament hem de comentar el primer partit
contra el Dénia, un equip jove que de segur donarà alegries als seus
aficionats.
En el primer quart cap dels dos equips domina clarament el
marcador. La màxima renda és un 8-12 (al minut 7) que aconseguim defugir (des
del minut 9 fins el 10) per acabar amb un 20-17 a favor nostre.
El segon quart torna a ser el pitjor que tenim fins el minut
6. Sols anotem gràcies als tir lliures, si bé l'equip contrari en el minut 4 fa
la seua primera cistella en joc, aconseguint nosaltres un parcial de 6-0 en dos
minuts de joc. El parcial d’aquest quart és de 14-13 per a un resultat parcial
de 34-30 en acabar el quart.
En el tercer quart pareix que eixim després del descans amb
més gana i, (excepte el començament) des del minut 5 fins el 7, el parcial és
de 10-3 aconseguint un avantatje de 50-41 en el marcador. Este quart acaba amb
un resultat de 22-15.
En l’últim quart ens penalitzen amb moltes faltes. De fet en
dos minuts el Dénia tira 6 tirs lliures a canasta, encara que crec que no som
nosaltres els que més fort jugàvem. En eixos dos minuts el parcial és de 0-6
sent el resultat de 64-59. A partir d’ací les accions aïllades i alguna que
altra jugada ben elaborada fa que tornem a recuperar-nos en el marcador per
aconseguir un resultat en este quart de 23-25 (sent el resultat final de 79-70).
Teníem el primer del cap de setmana encara que amb un
desgast un poc excessiu.
I anem a Campello. En menys de 13 hores del final del partit
anterior tenim el de Campello. Sabíem que anava a ser molt dur, però no tant. Ens
tenien gana, recordem que l’any passat els vam llevar la tercera plaça en l’últim
segon i, per tant, és normal que anaren per totes.
I així va ser, la eixida del nostre equip és molt dolenta,
la pressió a tota la pista de l’equip de casa ens fa perdre massa balons, no
tenim les idees clares, no eixim bé, ens
tanquen a la banda i no donem bons passes. Al minut 2 he de demanar un temps
mort (parcial de 8-2); la cosa comença mal, a més a més, pareix que les cames
ens pesen massa. El parcial de este primer quart és de 22-13, molt de càstig
per al nostre equip. Tenim la mala sort que Franki es lesiona en el turmell,
tot pintava malament.
Comença el segon quart i no comença millor que el primer,
tenim intercanvi de cistelles. 4-4 fins el minut 3, moment en què arranquem un
poquet per arribar a un parcial de 1-11 en dos minuts. 27-28, ens posem per
davant. L'equip contrari comença a posar-se nerviós i a queixar-se de totes les
actuacions arbitrals. Al final no tornem a perdre l’avantatje en el marcador,
acaba este quart amb un 11-20 per a nosaltres, i el parcial és de 33-33.
Pareix que les sensacions tornen a aparèixer. Anem a
començar el tercer quart i ací cap equip ha aconseguit anar-se’n en el
marcador, així i tot nosaltres seguim manant en el mateix: anem moltes vegades
als tirs lliures i l'equip de casa comença a desesperar-se de mala manera, es
criden entre ells i altres coses que
poden afavorir-nos. El resultat de este quart és de 14-16, i el parcial 47-49.
L’últim quart ja és el nostre, ací s'han acabat els dolors,
el turmell de Franki torna a estar operatiu i en fa dos de les seues: una
cistella de dos i un triple providencial (amb un parcial de 2-6 fins el minut
tres). Al final el resultat del quart és de 19-27, firmem un final de quart
espectacular amb un triple de mig camp de Carles “sobre la botzina".
Resultat final 66-76.
Dos victòries importants, on crec que cal destacar el
treball d’este EQUIP, la capacitat de sofriment per jugar dos partits quasi
sense descans (molts van acabar completament fosos) i amb molt de desgast; però
no podem dir res en contra dels jugadors, ho van donar tot, van demostrar que
són una pinya, un grup, un EQUIP. Espere que continuem així, demostrant el que
som, el que volem ser i per suposat d'on som.
Vindran temps difícils, partits difícils, però si seguim com
a EQUIP junts i sense fissures serà més fàcil de portar i més difícil que ens
ho passem malament.
Cal destacar la presència de Pablo, que ha jugat 4 partits
en un cap de semana (dos en el B i dos en el A), agrair-li la seua participació
i compromís.